Com a la novel·la de Greene amb aquest títol, vivim en un món injust on “el factor humà” importa ben poc. Ens importen les persones? Guerres, venda d’armes, escuts humans, danys colaterals… Fàrmacs on interessa més el negoci que els malalts… Polítics que prometen, cobren i no compleixen… Els abusos de poder es despleguen amb tota la seva gama de colors i formes. I, en tot això, els éssers humans.
A la RIE tenim també el perill de menystenir, potser, “el factor humà”. Portem uns anys parlant del nou terreny. Ens venen altres anys amb el tema del nou edifici. I… els nens? Els menors que cuidem amb la col·laboració de molts és el factor més important. És la finalitat dels reptes arquitectònics. El nou curs 2025 – 2026 té noms i cognoms. No són dades colaterals. Cada persona és un miracle peculiar i admirable. Ells i les seves famílies són l’objectiu principal dels nostres esforços. Gràcies per ser sensible al factor humà. Gràcies per la teva ajuda cobrint els diferents factors.